Avui tocava CURSA POPULAR de veritat, i és que 55.000 persones corrent juntes en una mateixa cita no es veuen cada dia. La clàssica entre les clàssiques a Barcelona, i una cursa a la que li tinc especial apreci, probablement perquè va ser la primera que vaig córrer quan tenia 12 anys (era el 91, any pre-olímpic i hi van assistir unes 100.000 persones) i a la que amb aquesta edició, ja l'he feta 10 vegades, i ho puc demostrar amb tots i cadascun dels diplomes.
Aquest any però era diferent, si fins llavors sempre l'havia feta sense preparació (moltes vegades sent l'únic dia que sortia a córrer en tot l'any), aquest cop hi he anat amb uns quants quilòmetres a les cames i amb l'al·licient de sortir davant de tot pel fet de tenir el xip groc. Bé, el sortir davant de tot és un dir ja que tot i que el grup d'avui (Xavi, Jose i brother Joan) ens hem col·locat a la zona habilitada als "privilegiats", hem trigat un minut a creuar la línia de sortida des que ha sonat el tret inicial i hem hagut d'esquivar un munt d'àvies, mares amb cotxets de i tot tipus de personatges que no sé com s'havien situat davant nostre.
Fins arribar al carrer Tarragona, just on estaven situats estratègicament els pares, càmera de video en mà, no he pogut començar a córrer amb una certa comoditat, potser també gràcies a l'amplada del carrer. Una mica més tard ha començat la pujada a Montjuïc, la part més dura del recorregut, moment que he aprofitat per deixar enrera un bon nombre de corredors. Després, la volta per l'interior de l'estadi Olímpic, que encara em posa la pell de gallina, i la darrera pujada, on per cert he patit força. A partir de llavors he començat la baixada. Tenia la sensació que anava força ràpid però llavors m'he adonat que era només això, una sensació, doncs m'ha avançat com una fletxa el Xavi que l'havia perdut ja en el caos de la sortida. Un cop finalitzada la baixada pel carrer Lleida hem encarat la part final de la cursa, força plana però cansada després de l'esforç fet anteriorment. Al final m'he plantat a la línia d'arribada en 53:56, satisfet per rebaixar uns dotze minuts el temps de l'any passat i baixar de l'hora per primera vegada, cosa que en altres edicions pensava que mai no seria possible.
