Retorn als entrenaments

Després de tres setmanes exactes des de la darrera vegada que vaig córrer (a Esparreguera) i havent renunciat a les darreres curses a les que estava inscrit (Mussols, Vilanova i del Barça) pels problemes estomacals que m'han deixat amb 4 quilos menys (i no em sobraven precisament), m'he tornat a calçar les Vomero + 3. La intenció era sortir suau i fer una sortida mitjanament llarga de cara a agafar una mica de forma pels Bombers de diumenge que ve.

Al final 5.320 metres a un ritme de 4:50 i a una mitja de 175 pulsacions. És a dir, del que havia planejat, res de res. Sortida molt curta i intensa i el que és pitjor, amb males sensacions des d'un bon principi. El consol és que després he recuperat força ràpid.

Si fa un mes l'objectiu pels Bombers era clarament baixar dels 45 minuts, a 7 dies vista i suposant que l'acabi corrent doncs encara tinc molèsties al costat esquerre, em conformo en baixar de 50 minuts.

10K Vila d'Esparreguera

Bona cursa la d'avui a Esparreguera. El perfil ja deia que la cosa no seria fàcil, i així ha estat. Dues parts totalment diferenciades: la primera meitat tota de pujada (excepte un fort desnivell al poc de sortir) i una segona meitat de quasi continu descens.

He volgut sortir força conservador per tal d'arribar fresc a la part final, molt més favorable per forçar la màquina, però una vegada més, m'he adonat que no sé regular al principi de les curses i m'he embalat molt en els dos primers quilòmetres, fent parcials de 4:15 i 4:36. Però la pujada és pujada i els 3 següents quilòmetres han estat una altra cosa amb temps al voltant dels 5 minuts, més normal tenint en compte les circumstàncies del terreny i el sobre-esforç fet a l'inici.

La segon part de la cursa podríem dir que començava al fer un gir de 360 graus en una gran avinguda del polígon industrial de la població, poc després del punt d'avituallament. La cosa ha canviat i mica en mica he anat incrementant el ritme, suposo que animat pel fet de veure les cares i creuar la mirada amb els corredors que venien més enraderits. Entre ells anava el Manolo seguint l'estela del Xavi que avui, després d'haver corregut la Marató la setmana passada, li feia de llebre. Com no, ens hem saludat i animat mútuament.

Abans de finalitzar el tram que discorria pel polígon, sens dubte la part més lletja i avorrida de tota la cursa, i un cop recuperat de la mica de flat que he tingut durant una estona, he decidit incrementar el ritme i he abandonant el grupet amb el qual he passat bona part del temps i m'he unit a dos nois amb els quals he anat una bona estona, del quilòmetre 8 fins pràcticament 300 metres de l'arribada. Durant aquest tram he "volat", a estones anant força per sota de 4 minuts el quilòmetre, de manera que he avançat uns quants corredors, tot el contrari del que m'acostuma a passar al final de les curses, ja que normalment arribo a aquestes alçades molt just de forces i acabo perdent bastantes posicions.

El tram final l'he fet tot sol, un cop vist que no podia seguir aquell ritme i que encara faltava per fer la pujada final. Gràcies als ànims de la gent que hi havia allí animant no s'he m'ha fet excessivament dura i encara he pogut esprintar a la recta final. El Fore em deia que estaria molt a prop del millor temps fet fa quinze dies a Sant Boi, així que he tret forces d'on quasi no n'hi havia. Al final ha valgut la pena: 45:33. Millor marca personal per 1 segon!

Al punt de recollida la bossa del corredor, que per cert estava francament bé (beguda, fruita, entrepà, i una desuadora força guapa), m'he trobat amb el Xavi i el Manolo que feien cara de satisfacció i l'objetiu proposat complert: que el Manolo baixés de 50 minuts per primer cop. I tant si ho han aconseguit! Però els 49:01 al final han fet una mica de ràbia ja que podia haver estat un sub 49. Manolo, tranqui que si no rebaixes temps la setmana que ve, segur que ho fas als Bombers.

Queda inaugurat el bloc

Feia temps que ho tenia en ment i finalment m'he decidit a obrir aquest bloc amb la intenció de compartir amb aquells a qui els pugui interessar (no sé s'hi n'hi deu haver gaires) les meves experiències amb el running, els meus entrenaments, les curses populars dels caps de setmana i qualsevol vivència al voltant d'aquesta nova afició que m'ha atrapat ja fa uns mesos.

Segur que hi haurà molta gent que pensarà ¿i de que li ve a aquest paio això de les curses ara? Quina poca feina! Doncs certament pot sorprendre a més d'un, però els que em coneixen des de que era un vailet, saben que ja de ben petit m'agradava córrer així com practicar qualsevol tipus d'esport.

Però coses de la vida, i no sabria apuntar-ne els motius exactes, potser pel ritme de vida o simplement per mandra, la qüestió és que mica en mica aquesta febre per l'esport es va anar esvaint, de manera que ja feia uns tres anys que, un cop abandonada per complet la pràctica del futbol, em vaig començar a rovellar. Però, només estrenar la trentena i ja rovellat? Això no podia ser! Així que un bon dia del mes d'agost de l'any passat, el 2008, vaig veure que feien una cursa popular durant la festa major de Sabadell, la ciutat que m'acull des de fa un any, i vaig decidir inscriure-m'hi. La cursa es va celebrar el 7 de septembre i podríem dir que va ser aquest el primer dia que oficilament em vaig enganxar a córrer. El cert és que en aquella cursa vaig acabar baldat i el temps és el de menys però vaig pensar que calia donar continuitat al tema així que la setmana següent m'en vaig anar a fer-ne una altra a Castellar del Vallès i després la mítica Cursa de la Mercè (que l'havia feta fa molts anys), i més i més curses... potser una vintena fins avui.

Doncs bé, aquesta ha estat la meva breu presentació al bloc. I dic breu perquè durant totes aquestes curses hi ha hagut moltes anècdotes que podria haver-vos explicat i vivències comparides amb tots aquells amb qui he coincidit alguna vegada com el Javi, el Pau, l'Àlex, el Gabi... i les noves amistats fetes en aquest món, com el Xavi o el Manolo (sense la seva constància i presència a totes les curses potser això no hauria quallat), i com no amb l'Araceli, que m'ha acompanyat podríem dir quasi bé sempre amb la càmera de fotos penjada al coll i la motxilla a l'esquena. Però com que no és qüestió de parlar tant de passat i sempre cal mirar endavant, aquest serà el lloc on a partir d'ara faré crònica d'aquesta afició.

Queda inaugurat el bloc! Fins aviat.