He volgut sortir força conservador per tal d'arribar fresc a la part final, molt més favorable per forçar la màquina, però una vegada més, m'he adonat que no sé regular al principi de les curses i m'he embalat molt en els dos primers quilòmetres, fent parcials de 4:15 i 4:36. Però la pujada és pujada i els 3 següents quilòmetres han estat una altra cosa amb temps al voltant dels 5 minuts, més normal tenint en compte les circumstàncies del terreny i el sobre-esforç fet a l'inici.
La segon part de la cursa podríem dir que començava al fer un gir de 360 graus en una gran avinguda del polígon industrial de la població, poc després del punt d'avituallament. La cosa ha canviat i mica en mica he anat incrementant el ritme, suposo que animat pel fet de veure les cares i creuar la mirada amb els corredors que venien més enraderits. Entre ells anava el Manolo seguint l'estela del Xavi que avui, després d'haver corregut la Marató la setmana passada, li feia de llebre. Com no, ens hem saludat i animat mútuament.
Abans de finalitzar el tram que discorria pel polígon, sens dubte la part més lletja i avorrida de tota la cursa, i un cop recuperat de la mica de flat que he tingut durant una estona, he decidit incrementar el ritme i he abandonant el grupet amb el qual he passat bona part del temps i m'he unit a dos nois amb els quals he anat una bona estona, del quilòmetre 8 fins pràcticament 300 metres de l'arribada. Durant aquest tram he "volat", a estones anant força per sota de 4 minuts el quilòmetre, de manera que he avançat uns quants corredors, tot el contrari del que m'acostuma a passar al final de les curses, ja que normalment arribo a aquestes alçades molt just de forces i acabo perdent bastantes posicions.
El tram final l'he fet tot sol, un cop vist que no podia seguir aquell ritme i que encara faltava per fer la pujada final. Gràcies als ànims de la gent que hi havia allí animant no s'he m'ha fet excessivament dura i encara he pogut esprintar a la recta final. El Fore em deia que estaria molt a prop del millor temps fet fa quinze dies a Sant Boi, així que he tret forces d'on quasi no n'hi havia. Al final ha valgut la pena: 45:33. Millor marca personal per 1 segon!
Al punt de recollida la bossa del corredor, que per cert estava francament bé (beguda, fruita, entrepà, i una desuadora força guapa), m'he trobat amb el Xavi i el Manolo que feien cara de satisfacció i l'objetiu proposat complert: que el Manolo baixés de 50 minuts per primer cop. I tant si ho han aconseguit! Però els 49:01 al final han fet una mica de ràbia ja que podia haver estat un sub 49. Manolo, tranqui que si no rebaixes temps la setmana que ve, segur que ho fas als Bombers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada