Crònica de la Marató de Donosti (Per Xavi)

Últimament he tingut el bloc molt abandonat i no precisament per falta d'activitat sinó per manca de temps per escriure i, perquè no dir-ho, una mica de mandra. Desde la darrera entrada, la de la Mitja del Vendrell, he corregut i força: Pont de Vilomara, la Behobia-San Sebastián, Cros de la Muntanyeta, Jean Bouin i Castelldefels.

Però aquesta entrada la dedico al Xavi, company infatigable de curses, que fa una setmana va córrer la Marató de Donosti, competició per la qual s'ha estat preparant els darrers tres mesos. Cal dir que ha seguit el pla d'entrenemnet molt estrictament i la veritat és que el resultat ha estat tot un èxit. Felicitats Xavi per la primera marató "oficial"!!! La de BCN 2009 però també compta encara que arribessis tard per inscriure-t'hi i la fessis de "pirata" (hi ha fotos, DVD casolà, video de l'arribada..., no pateixis que jo en dono fè). Aquí va la crònica:

.

no quería aburriros con la crónica, pero como lo pides....... allá tu... por donde empiezo.......... bueno todo comenzó el 28 de marzo del 72, día en el que nací... lugar donosti....... es broma!!!!!!!!! no me remontaré tanto!!!!!!!!! Me limitaré a contar la carrera....... ya sabeis que estaba entre nervioso, cagao de miedo e impaciente por la carrera...... cuando me inscribí mi unica intención era correrla por divertirme y disfrutarla, pensé en entrenarla simplemente por no sufrir como un cabrón como me pasó en Barcelona (que es lo que me merecía por correrla sin entrenar.....)Los entrenos me fueron mejor de lo esperado y las tiradas largas me metieron el gusanillo de intentar hacer algun tiempo chulo.... algo más que simplemente acabarla..... y qué tiempo es ese?.... el sueño era 3h 30 min.....eso suponía ir a media algo por debajo de 5 min......las tiradas largas decían que hasta el km 30-32 lo podía hacer... pero y después?Lo sensato era ir a buscar un 3h 45 min..... parecía que era lo más realista... es verdad que las tiradas largas me salían a 4 min 50-52 seg.... pero se acavaban a los 32km la más larga.....los últimos km los hacía sabiendo que era el final........ luego, el último mes ya estaba un pelo cansado... me daba pereza salir a correr entre semana... algun entreno me salté........ Bueno ya me conoceis..... aunque me pasé la última semana y sobre todo el fin de semana intentando autoconvencerme de que debía hacer lo sensato... en mi interior ya había tomado la decisión de intentar ir a por el sueño...... parte del nerviosismo y del acojone venía de aquí.......... La semana previa, que tenía que ser de descanso, se me truncó un poco con un viaje a Sevilla por trabajo..... con noche fuera.... bueno ya sabes.....cervezita va cervecita viene.......pescaito frito.... dormir poco.......a eso le sumamos que mi rubia peligrosa (ANA) cae enferma y duerme conmigo tres noches pegadita, pegadita a mi.....es más respire su aliento tres noches seguidas....... con lo que objetivo no cumplido.......NO PASA NAAAAAAAAAAAADDDDAAAAAAAAAA....solo más acojone..... Llega el viernes.... viaje a donosti.... todo bien..... cena... en busca de hidratos.....imposible... cenita en lo viejo a base de pinchos y una copita de vino..... pero me juro a mi mismo que el sabado no como otra cosa que pasta............... Sabado....... dia precioso (que pena Miquel que en la Behobia no tuvieramos este tiempo)..... paseo por donosti camino de Anoeta a buscar el dorsal con previa parada en la tienda de la Real a comprar encargo de Manolo (su hermano es de la Real).....Hora de la comida....sabiais que en todo donosti solo hay tres restaurantes italianos?????????????' y como estaban? .... a reventar............ pero tras leernos 52 cartas de restaurantes encontramos uno que de primeo ofrecia ensalada de pasta...... comer, siesta y paseo corto por la tarde..... teníamos que ir pronto a cenar.... el italiano no se podía escapar!!!!!!!!! a las 20:30h en la puerta del restaurante...... respuesta?....1h de espera!!!!!!!!!!!!!!..... repetí ensalada de pasta..... Por fin llegó el domingo!!!!!!!!!! a las 6h a desayunar........y a las 8 salimos hacia Anoeta........ambiente de las grandes ocasiones... pero solo 2.300 participantes...... Gabi, mi cuñado me enseña los puntos en los que estarán para animarme.... eltío se lo ha currado, ha estudiado el recorrido y me verán en los km 3, 7,5, 12, 20, 28, 30, 41 y llegada............ Salida....como siempre.... de los últimos.... primer km con mucha gente a 5:20.... el seguno a 4:30 y ya estoy a ritmo.......La carrera consiste en una primera vuelta corta que sale de una calle al lado de Anoeta va hasta el Ayuntamiento y vuelve... recorre el complejo deportivo y atraviesa anoeta entrando por detrás.... km 5 aprox... y ahí empieza la primera de las dos vueltas al recorrido largo...... El Fore me hace el tonto y de vez en cuando pierde la señal......los puntos quilométricos no me cuadran y voy un poco despistado...pero se que voy a ritmo.....Hay público, pero menos que en la Behobia....no llueve pero el suelo está mojado y el viento sopla fuerte pero a rachas y solo cuando nos acercamos al mar......La vuelta larga sale de Anoeta, pasa por el Ayuntamiento, gira a la derecha y hacemos todo el paseo de Gros, volvemos por él hasta el Ayto y hacemos la Concha... al llegar a Ondarreta nos metemos hacia el interior, zona Universidades acabando en un polígono en cierta subida sin público y muy feo (2km de ir y otros tantos de vuelta).... volvemos por el mismo camino hasta el Ayto y subimos a Anoeta....esta es la zona con más público y animan....vaya si animan!!!!!!!!Lo disfruté un huevo!!!!!!!!!...... Todo iba bien, paso la media en 1h 44 min aprox....justo a ritmo, todo era fácil..... al salir de los últimos no fuí con el globo de 3h30min, pero en los muchos puntos de cruce veía que lo tenía cada vez más cerca...... pero no quería pillarlo....lo seguían por lo menos 200 personas.... una barbaridad.....era un follon en las calles estrechas y en los avituallamientos........ Todo controlado (pensaba yo).....pero cometí el mismo error que en Barna....solo beber agua.....la verdad es que como pasaba después de la marabunda, los puestos de avituallamiento estaban desiertos... no Aquarius, no fruta........... Segunda vuelta......encaramos Gros....fuerte viento km 29 aprox.....todo va bien....con algo más de un minuto mejor que a 5 (lo que necesito para los últimos 200 metros para 3h30min), a la vuelta km 30..... noto que algo pasa...sigo a ritmo pero no igual de fácil.........encaramos la Concha, km 31.... la sensación va a más....de cardio bien (165p), de coco fenomenal (solo faltan 10km) pero las piernas no van....sobre todo noto los isquios....ya voy a 5 min 10 s......encaramos zona Universitaria la peor de la carrera y el ritmo baja y baja....5,30, 5,45.....6...6,11..... si sigo así me voy a 3h40 min como poco!!!!!!!!!!!!!!!!!... avituallamiento km 36 aprox.....recuerdo Barcelona (más vale tarde que nunca)..... me paro delante del avituallamiento vaso de Aquarius a saco, pillo otro y los dos últimos trozos de plátano.......y....voilà..... solo 1 km más tarde todo cambia.......vuelve la normalidad!!!!!! empiezo a subir el ritmo....me pasa una tía y me voy con ella.... me pongo a 5.... hacemos la concha...cada vez más fuerte...pasamos a mucha gente....encaramos hacia Anoeta....mucho, mucho público.....les aplaudo y me llevo una ovación de la hostia....... llevo alas....4,50....llego a Anoeta y es la pera...veo a mi gente (me esperaban en 3h 30 min, pero cuando me ven llegar km 41... pegan votes animándome!!!!!....solo queda uno!!!!!!! a 4,30...entro en el estadio.....esprint.....y meta......Lo he conseguido!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!...3h 37 min 29s Al principio sabor agridulce.....excesivamente auto exigente e inconformista (no digo nada nuevo si os digo que soy un capullo)....... pero una vez reflexionado....qué coño...está de p madre!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ya tengo dos en el zurrón......aunque solo puedo demostrar una.... espero no haber pegado mucho rollo un abrazo

MÉS FOTOS...

Mitja Marató del Vendrell

Tenia ganes de fer la mitja d'avui doncs l'any passat vaig córrer la mini-cursa de 5 km. que es feia el mateixa dia (aquest any no s'ha celebrat) i tant el Xavi com jo ens vam quedar amb ganes de més. Pel perfil que hi havia a la web de la cursa i els comentaris de la gent als fòrums de la xarxa, ens esperava una primera meitat dura, de continua pujada i un final en baixada.

Fins al quilòmetre 9 s'ha complert el guió: pendent continua però sostinguda, patint una mica però fent bons parcials per sota dels 5 minuts. Gir de 360 graus i baixadeta xula, el següent quilòmetre a 4:35 (hagués estat millor de no ser per les coninues curves i un tram de terra). La cosa prometia i si la cosa continuava així, de ben segur que estaria per sota de l'hora i 45 minuts. Però ha estat un miratge i de mica en mica, un cop arribats a la població de Santa Oliva, el recorregut s'ha anat endurint. La llarga baixada promesa no arribava mai, el terreny era un continu puja i baixa i cada vegada em costava més mantenir els ritmes del principi. Així fins al quilòmetre 16 quan el meu cos ha dit prou i he hagut d'afluixar.

D'aquí fins al final ha estat un patiment i cada pujadeta era un calvari. Durant força estona he corregut sol, sense poder acoplar-me al ritme de cap grupet. M'han avançat un munt de corredors, molts dels que havia passat al principi però també d'altres, i això ha fet que al patiment físic s'hi sumés el patiment psicològic. Força desmoralitzat, només pensava en arribar, sense que m'importés el que trigaria.
Al final un temps de 1:49:37, el pitjor resultat en una mitja (i ja en van cinc, la tercera en un mes i mig). El consol és pensar que no havia fet ni un sol quilòmetre des dels 10 km de Club Natació Sabadell de diumenge passat i que és molt probable que això és el que m'hagi passat factura a la part final. I es que per fer una mitja cal prepara-la, ni que sigui una mica.

Córrer a casa: la Mitja de Sabadell

Probablement no l'hagués correguda ja que ahir vam anar de casament del "brother" Joan i la Paz (molt maco i emotiu, per cert. Felicitats a tot dos! ). Però era la mitja de casa, la de Sabadell, la que transcorre per on normalment surto a rodar, així que no hi podia faltar.Tot i que pugui semblar que era complicada pel perfil que té, no l'he trobat excessivament dura ja que tot i que hi havia alguna pujadeta llarga, està compensada amb baixades que et permeten recuperar. El més dur ha estat la calor que feia avui en els trams més despoblats d'arbres i edificis. La primera volta al circuit de 10,5 km aproximadament l'hem fet amb els corredors de la Cursa Popular, així que he estat força acompanyat, mentre que a la segona ja quedavem menys corredors i això, amb el cansament acumulat, m'ha intensificat la sensació de patiment, especialment a partir del km 16 quan he tingut una petita defallida que m'ha fet baixar els parcials quimlomètrics en aproximadament 30 segons fins a meta.

Al final 1:48:14 (52:51 la primera volta i 55:23 la segona), el 614 de 973 en la meva tercera mitja marató. Tot i que he fet el pitjor resultat de les tres, estic content per les sensacions. Aprofito per felicitar als companys d'avui que ja preparen la Mitja de Sant Sebastià, el Xavi que ha fet molt bona cursa i el Jose que ha debutat en la distància.

Ara toca descansar una mica ja que des de diumenge passat a Ripollet fins avui he acumulat uns 60 quilòmetres i això per mi, és molta canya. Aquí deixo el gràfic d'entrenaments setmanals per fer-vos una idea.

Fotos (per Araceli)

Cursa per la integració La Maquinista

La cursa d'avui era tota una incògnita després de l' intent d'entrenament frustrat d'aquest dimarts doncs vaig haver de tornar caminant a casa després de només 4 quilòmetres, cosa que no m'havia passat mai. Suposo que per la forta calor que ha fet aquest dies i la mica d'encostipat que arrossegava.

El recorregut eren 2 voltes a un circuit de 5 km pels voltants del centre comercial La Maquinista, al barri de Sant Andreu. La primera ha anat força bé però a partir de mitja cursa he notat que em començaven a fallar les forces, que les passes s'escurçaven i el meu cap s'ennuvolava per moments. Els parcials 7, 8 i 9 ho diuen tot:

4:36, 4:22, 4:40, 4:38, 4:37, 4:39, 4:51, 5:03, 5:01, 4:30

Sort del Xavi que avui s'ho ha pres amb calma i no ha tirat endavant. Tot i que ho podia haver fet perfectament, ha decidit acompanyar-me fins al final. Merci, si no fos per tu m'hagués enfonsat del tot. Al final 47:02, amb disputa d'un esprint final entre els dos els darrers 200 metres que no ha passat desapercebut per l'speaker que narrava la cursa (Veure el video) . Evidentment, el Xavi s'hi ha imposat.

Les fotos de la cursa (per l'Araceli)

Cursa contra el racisme - Barberà del Vallès

Reconec que he anat una mica confiat a la cursa d'aquest diumenge i ho he pagat. Després del doblet del cap de setmana passat i el fet que la cursa era un 5.000, pensava que seria com fer un entrenament curt, però no ha estat així ni molt menys. Després de dos quilòmetres força bons, amb parcials de 4:13 i 4:16, m'he desinflat. En part perquè el circuit tenia bastants girs de 360 graus i lleugeres pujades (maleïdes pujades!) però també perquè he acusat la falta d'entrenaments durant la setmana i la forta calor que feia a Barberà. Fins i tot m'ha costat més que de costum recuperar-me de l'esforç.La intenció era baixar de 22 minuts, de fet pensava que estaria en 21 i poc, però el temps final ha estat de 22:12 (a 4:26 el km). Tot i això es tracta del rècord en la distància. Clar que és la única cursa de 5 km. exactes que he corregut fins ara (a la minicursa del Vendrell de l'octubre passat li van retallar un quilòmetre i finalment en van ser 4, i la pujada al castell de Castelldefels li faltaven 100 metres).

M'ha agradat força l'obsequi d'aquesta cursa, una tovallola que sempre va bé per la dutxa o la platja. I es que a casa comença a faltar espai per guardar les habituals samarretes.

Cursa de la Vila Olímpica

Tot i la pèssima organització (cua quilomètrica per l'entrega del dorsal, retard de més de 20 minuts a la sortida i un quart d'hora d'espera per la recollida de la beguda i la samarreta un cop finalitzada la cursa), la de la Vila Olímpica va ser força profitosa en quan a resultats del grupet runner es refereix, especialment pel que fa al Xavi que va fer MMP baixant per primera vegada dels 44 minuts, concretament un temps de 43:55 (temps real de Fore ja que no hi havia catifa de sortida -imperdonable per una cursa de més de 1.000 corredors-). Feia setmanes que es veia venir que cauria el récord ja que es troba en un estat de forma excel·lent (sembla que les sessions d'spinning hi tenen molt a veure), i així va ser. El Manolo, que mica en mica va recuperant la forma, també va aconseguir un resultat destacable, millorant en uns quants minuts la marca del seu retorn a la competició set dies enrera. Un servidor, tenint en compte que havia fet un altre 10.000 feia poc més de 12 hores a Olesa no es pot queixar baixant de 46 minuts.

Cursa del Foc

El que havia de ser una cursa més (fins i tot el mateix dissabte no tenia clar si l'acabaria fent) ja que al matí següent tocava córrer a la Vila Olímpica, va acabar sent l'escenari de la nova millor marca, 45:21.

Una cursa a les 7 de la tarda a finals de juny no ofereix les millors circumstàncies perquè això passi, però la realitat és que tot va estar a favor. La calor no va ser l'esperada i això, unit al fet que el circuit fos força pla, que no hi havia gaires corredors (328 la van finalitzar), la presència de catifa a la sortida per prendre el temps real, que hi hagués més d'un punt d'avituallament, les vàries dutxes amb mànegues durant el recorregut i un públic molt entregat, van contribuir a la nova "gesta". A destacar també el bon ambient que hi havia a Olesa, amb geganters, trabucaires i tot allò propi d'una Festa Major.

Una cursa de 10, tant per l'organització com pel resultat aconseguit. Per repetir l'any que ve.

Cursa de les Planes

Bona cursa avui a Sant Joan Despí, on el Xavi i el Manolo corrien a casa. A priori el circuit no tenia grans desnivells però, si bé és cert que no hi havia cap rampa trencacames, les pujades i baixades han estat continues. Això, sumat al fet que feia molta xafogor (ja se sap a mitjans de juny), fan qualificar la cursa de "durilla". En total 2 voltes a un circuit amb sortida i arribada al Parc de la Fontsanta que transcorria en la seva major part per la població i un tros per polígons als voltants de Televisió de Catalunya. A destacar els 400 darrers metres, de baixada continua, que m'han permès fer un sprint final força guapo.

Al final 48:53, encara lluny dels millors temps marcats durant el mes de febrer. A destacar els 44:46 del Xavi, que a la propera cursa plana segur que fa MMP, i el retorn a la competició del Manolo després d'uns mesos d'absència. Què millor que fer-ho que al costat de casa.

Fotos de la cursa fetes per l'Araceli

Cursa El Corte Inglés

Avui tocava CURSA POPULAR de veritat, i és que 55.000 persones corrent juntes en una mateixa cita no es veuen cada dia. La clàssica entre les clàssiques a Barcelona, i una cursa a la que li tinc especial apreci, probablement perquè va ser la primera que vaig córrer quan tenia 12 anys (era el 91, any pre-olímpic i hi van assistir unes 100.000 persones) i a la que amb aquesta edició, ja l'he feta 10 vegades, i ho puc demostrar amb tots i cadascun dels diplomes.

Aquest any però era diferent, si fins llavors sempre l'havia feta sense preparació (moltes vegades sent l'únic dia que sortia a córrer en tot l'any), aquest cop hi he anat amb uns quants quilòmetres a les cames i amb l'al·licient de sortir davant de tot pel fet de tenir el xip groc. Bé, el sortir davant de tot és un dir ja que tot i que el grup d'avui (Xavi, Jose i brother Joan) ens hem col·locat a la zona habilitada als "privilegiats", hem trigat un minut a creuar la línia de sortida des que ha sonat el tret inicial i hem hagut d'esquivar un munt d'àvies, mares amb cotxets de i tot tipus de personatges que no sé com s'havien situat davant nostre.

Fins arribar al carrer Tarragona, just on estaven situats estratègicament els pares, càmera de video en mà, no he pogut començar a córrer amb una certa comoditat, potser també gràcies a l'amplada del carrer. Una mica més tard ha començat la pujada a Montjuïc, la part més dura del recorregut, moment que he aprofitat per deixar enrera un bon nombre de corredors. Després, la volta per l'interior de l'estadi Olímpic, que encara em posa la pell de gallina, i la darrera pujada, on per cert he patit força. A partir de llavors he començat la baixada. Tenia la sensació que anava força ràpid però llavors m'he adonat que era només això, una sensació, doncs m'ha avançat com una fletxa el Xavi que l'havia perdut ja en el caos de la sortida. Un cop finalitzada la baixada pel carrer Lleida hem encarat la part final de la cursa, força plana però cansada després de l'esforç fet anteriorment. Al final m'he plantat a la línia d'arribada en 53:56, satisfet per rebaixar uns dotze minuts el temps de l'any passat i baixar de l'hora per primera vegada, cosa que en altres edicions pensava que mai no seria possible.

Cursa de Collserola

Durilla, durilla, la cursa del diumenge a Cerdanyola. En total 13,6 km, la major part per camins de terra amb alguns trams de forta pendent, justament el terreny em sento menys còmode (és el que té rodar habitualment per pla). Però el patiment es va veure compensat amb el fet de gaudir de la natura ben a prop de la ciutat. La cursa transcorria per senders estrets on calia córrer en fila india, envoltats de vegetació variada (s'agraia l'olor d'eucaliptus durant un tram), i fins i tot es creuava un rierol. Al final, temps de 1:09:25, a un ritme de 5:10. Tot i això, els parcials van ser molt irregulars com es pot comprovar:

Km 1: 4:47
Km 2: 4:43
Km 3: 4:40
Km 4: 5:03
Km 5: 5:37
Km 6: 6:03
Km 7: 6:15
Km 8: 4:24
Km 9: 4:48
Km 10: 4:48
Km 11: 5:09
Km 12: 4:54
Km 13: 5:30
Km 14: 6:15 Que dura la pujada final!

Menció especials als "tiempassus" del Xavi (1 hora i 3 minuts) i del Pau (59 minuts i escaig).

Milla de Ripollet

Feia temps que em rondava pel cap córrer una milla i, aprofitant que dissabte se'n feia una a prop de casa, a Ripollet, vaig decidir apuntar-m'hi. Diuen que és una prova dura, que tot i semblar una distància "curta" per qui fa curses de fons, pot arribar a ser esgotadora si no es corre amb cap. I amb aquesta idea vaig començar després de sentir el tret de sortida, intentant no sortir gaire més ràpid que quan faig un 10.000, però de seguida em vaig adonar que córrer a 4:30 era sinònim d'anar a la cua d'un grup que cada vegada s'estirava més. Obligat per les circumstàncies, mica en mica vaig anar incrementat el ritme de manera que vaig avançar uns quants corredors sortint de les darreres posiciosn, fins a completar les dues voltes al circuit pel centre de la població en un temps de 6:15 (3:53 el quilòmetre). Per la propera ja tinc més referències i un objectiu més clar, intentar baixar dels 6 minuts.

Cursa de Sant Quirze

Després de dues curses passades per aigua i fang al circuit de Montmeló (26 d'abril) i el Papiol (1 de maig), aquest diumenge el temps sí que ha acompanyat a Sant Quirze, ben a prop de casa. Una cursa molt ben organitzada amb detalls d'agrair com el pàrquing especial pels corredors, harmilla de regal, botifarrada després de la cursa i llebres.

Hi anava sense objectiu clar però un cop a la sortida he decidit fer la cursa amb la llebre sub 45', potser un objectiu massa ambiciós tenint en compte que no estic en el millor moment de forma ni havia fet cap sortida en tota la setmana. El recorregut eren dues voltes a un mateix circuit força exigent doncs hi havia trams de pujada continua, especialment al final. He aguantat el ritme de la llebre fins al quilòmetre 4 però a partir de llavors l'he anat perdent de vista. Pel meu gust ha fet els primers parcials massa lents (just quan jo acostumo a apretar més doncs sempre afluixo a la segona meitat) i segur que ha hagut de recuperar el temps perdut a la part final a ritme vertiginós.

Els temps, 48:03, no és per tirar coets però content perquè encara m'han quedat forces d'esprintar i avançar alguns corredors en els darrers metres.

Posada al dia

Després de molts dies de no escriure al bloc torno a ser aquí. Així qué faré un breu resum del que han estat els darrers temps:

- 5 d'abril - Cursa de Bombers: Només havent corregut 5 km una setmana abans, la vaig fer com vaig poder, bàsicament perquè em feia molta il·lusió i feia molt de temps que m'hi havia inscrit i l'estava preparant fins que els problemes de salut em van deixar completament aturat. Al final 47:31, no està malament tenint en compte el meu pèssim estat de forma.

- del 6 al 18 d'abril: Pago l'esforç dels Bombers i novament aturada total. Ni una sortideta, mals de panxa i vàries visites al metge. Al final em diu que sap que tinc i que em busqui un altre especialista... No puc creure, així que decideixo tornar a fer vida "normal", i per tant haig de tornar a trotar, així que em començo a inscriure a les properes curses.

- del 19 d'abril a avui: He sortit tres tardes a fer el meu circuit habitual de 9 km per Sabadell. La veritat és que cada dia he tingut millors sensacions i els temps ho demostren: 45:34 (dia 19), 44:04 (dia 22), 43:15 (dia 24).

- Avui descans que demà toca cursa al Circuit de Montmeló. Els meteròlegs diuen que no farà tan bon temps com aquests darrers dies, almenys que no plogui!

Retorn als entrenaments

Després de tres setmanes exactes des de la darrera vegada que vaig córrer (a Esparreguera) i havent renunciat a les darreres curses a les que estava inscrit (Mussols, Vilanova i del Barça) pels problemes estomacals que m'han deixat amb 4 quilos menys (i no em sobraven precisament), m'he tornat a calçar les Vomero + 3. La intenció era sortir suau i fer una sortida mitjanament llarga de cara a agafar una mica de forma pels Bombers de diumenge que ve.

Al final 5.320 metres a un ritme de 4:50 i a una mitja de 175 pulsacions. És a dir, del que havia planejat, res de res. Sortida molt curta i intensa i el que és pitjor, amb males sensacions des d'un bon principi. El consol és que després he recuperat força ràpid.

Si fa un mes l'objectiu pels Bombers era clarament baixar dels 45 minuts, a 7 dies vista i suposant que l'acabi corrent doncs encara tinc molèsties al costat esquerre, em conformo en baixar de 50 minuts.

10K Vila d'Esparreguera

Bona cursa la d'avui a Esparreguera. El perfil ja deia que la cosa no seria fàcil, i així ha estat. Dues parts totalment diferenciades: la primera meitat tota de pujada (excepte un fort desnivell al poc de sortir) i una segona meitat de quasi continu descens.

He volgut sortir força conservador per tal d'arribar fresc a la part final, molt més favorable per forçar la màquina, però una vegada més, m'he adonat que no sé regular al principi de les curses i m'he embalat molt en els dos primers quilòmetres, fent parcials de 4:15 i 4:36. Però la pujada és pujada i els 3 següents quilòmetres han estat una altra cosa amb temps al voltant dels 5 minuts, més normal tenint en compte les circumstàncies del terreny i el sobre-esforç fet a l'inici.

La segon part de la cursa podríem dir que començava al fer un gir de 360 graus en una gran avinguda del polígon industrial de la població, poc després del punt d'avituallament. La cosa ha canviat i mica en mica he anat incrementant el ritme, suposo que animat pel fet de veure les cares i creuar la mirada amb els corredors que venien més enraderits. Entre ells anava el Manolo seguint l'estela del Xavi que avui, després d'haver corregut la Marató la setmana passada, li feia de llebre. Com no, ens hem saludat i animat mútuament.

Abans de finalitzar el tram que discorria pel polígon, sens dubte la part més lletja i avorrida de tota la cursa, i un cop recuperat de la mica de flat que he tingut durant una estona, he decidit incrementar el ritme i he abandonant el grupet amb el qual he passat bona part del temps i m'he unit a dos nois amb els quals he anat una bona estona, del quilòmetre 8 fins pràcticament 300 metres de l'arribada. Durant aquest tram he "volat", a estones anant força per sota de 4 minuts el quilòmetre, de manera que he avançat uns quants corredors, tot el contrari del que m'acostuma a passar al final de les curses, ja que normalment arribo a aquestes alçades molt just de forces i acabo perdent bastantes posicions.

El tram final l'he fet tot sol, un cop vist que no podia seguir aquell ritme i que encara faltava per fer la pujada final. Gràcies als ànims de la gent que hi havia allí animant no s'he m'ha fet excessivament dura i encara he pogut esprintar a la recta final. El Fore em deia que estaria molt a prop del millor temps fet fa quinze dies a Sant Boi, així que he tret forces d'on quasi no n'hi havia. Al final ha valgut la pena: 45:33. Millor marca personal per 1 segon!

Al punt de recollida la bossa del corredor, que per cert estava francament bé (beguda, fruita, entrepà, i una desuadora força guapa), m'he trobat amb el Xavi i el Manolo que feien cara de satisfacció i l'objetiu proposat complert: que el Manolo baixés de 50 minuts per primer cop. I tant si ho han aconseguit! Però els 49:01 al final han fet una mica de ràbia ja que podia haver estat un sub 49. Manolo, tranqui que si no rebaixes temps la setmana que ve, segur que ho fas als Bombers.

Queda inaugurat el bloc

Feia temps que ho tenia en ment i finalment m'he decidit a obrir aquest bloc amb la intenció de compartir amb aquells a qui els pugui interessar (no sé s'hi n'hi deu haver gaires) les meves experiències amb el running, els meus entrenaments, les curses populars dels caps de setmana i qualsevol vivència al voltant d'aquesta nova afició que m'ha atrapat ja fa uns mesos.

Segur que hi haurà molta gent que pensarà ¿i de que li ve a aquest paio això de les curses ara? Quina poca feina! Doncs certament pot sorprendre a més d'un, però els que em coneixen des de que era un vailet, saben que ja de ben petit m'agradava córrer així com practicar qualsevol tipus d'esport.

Però coses de la vida, i no sabria apuntar-ne els motius exactes, potser pel ritme de vida o simplement per mandra, la qüestió és que mica en mica aquesta febre per l'esport es va anar esvaint, de manera que ja feia uns tres anys que, un cop abandonada per complet la pràctica del futbol, em vaig començar a rovellar. Però, només estrenar la trentena i ja rovellat? Això no podia ser! Així que un bon dia del mes d'agost de l'any passat, el 2008, vaig veure que feien una cursa popular durant la festa major de Sabadell, la ciutat que m'acull des de fa un any, i vaig decidir inscriure-m'hi. La cursa es va celebrar el 7 de septembre i podríem dir que va ser aquest el primer dia que oficilament em vaig enganxar a córrer. El cert és que en aquella cursa vaig acabar baldat i el temps és el de menys però vaig pensar que calia donar continuitat al tema així que la setmana següent m'en vaig anar a fer-ne una altra a Castellar del Vallès i després la mítica Cursa de la Mercè (que l'havia feta fa molts anys), i més i més curses... potser una vintena fins avui.

Doncs bé, aquesta ha estat la meva breu presentació al bloc. I dic breu perquè durant totes aquestes curses hi ha hagut moltes anècdotes que podria haver-vos explicat i vivències comparides amb tots aquells amb qui he coincidit alguna vegada com el Javi, el Pau, l'Àlex, el Gabi... i les noves amistats fetes en aquest món, com el Xavi o el Manolo (sense la seva constància i presència a totes les curses potser això no hauria quallat), i com no amb l'Araceli, que m'ha acompanyat podríem dir quasi bé sempre amb la càmera de fotos penjada al coll i la motxilla a l'esquena. Però com que no és qüestió de parlar tant de passat i sempre cal mirar endavant, aquest serà el lloc on a partir d'ara faré crònica d'aquesta afició.

Queda inaugurat el bloc! Fins aviat.