Feia temps que ho tenia en ment i finalment m'he decidit a obrir aquest bloc amb la intenció de compartir amb aquells a qui els pugui interessar (no sé s'hi n'hi deu haver gaires) les meves experiències amb el running, els meus entrenaments, les curses populars dels caps de setmana i qualsevol vivència al voltant d'aquesta nova afició que m'ha atrapat ja fa uns mesos.
Segur que hi haurà molta gent que pensarà ¿i de que li ve a aquest paio això de les curses ara? Quina poca feina! Doncs certament pot sorprendre a més d'un, però els que em coneixen des de que era un vailet, saben que ja de ben petit m'agradava córrer així com practicar qualsevol tipus d'esport.
Però coses de la vida, i no sabria apuntar-ne els motius exactes, potser pel ritme de vida o simplement per mandra, la qüestió és que mica en mica aquesta febre per l'esport es va anar esvaint, de manera que ja feia uns tres anys que, un cop abandonada per complet la pràctica del futbol, em vaig començar a rovellar. Però, només estrenar la trentena i ja rovellat? Això no podia ser! Així que un bon dia del mes d'agost de l'any passat, el 2008, vaig veure que feien una cursa popular durant la festa major de Sabadell, la ciutat que m'acull des de fa un any, i vaig decidir inscriure-m'hi. La cursa es va celebrar el 7 de septembre i podríem dir que va ser aquest el primer dia que oficilament em vaig enganxar a córrer. El cert és que en aquella cursa vaig acabar baldat i el temps és el de menys però vaig pensar que calia donar continuitat al tema així que la setmana següent m'en vaig anar a fer-ne una altra a Castellar del Vallès i després la mítica Cursa de la Mercè (que l'havia feta fa molts anys), i més i més curses... potser una vintena fins avui.
Doncs bé, aquesta ha estat la meva breu presentació al bloc. I dic breu perquè durant totes aquestes curses hi ha hagut moltes anècdotes que podria haver-vos explicat i vivències comparides amb tots aquells amb qui he coincidit alguna vegada com el Javi, el Pau, l'Àlex, el Gabi... i les noves amistats fetes en aquest món, com el Xavi o el Manolo (sense la seva constància i presència a totes les curses potser això no hauria quallat), i com no amb l'Araceli, que m'ha acompanyat podríem dir quasi bé sempre amb la càmera de fotos penjada al coll i la motxilla a l'esquena. Però com que no és qüestió de parlar tant de passat i sempre cal mirar endavant, aquest serà el lloc on a partir d'ara faré crònica d'aquesta afició.
Queda inaugurat el bloc! Fins aviat.
Segur que hi haurà molta gent que pensarà ¿i de que li ve a aquest paio això de les curses ara? Quina poca feina! Doncs certament pot sorprendre a més d'un, però els que em coneixen des de que era un vailet, saben que ja de ben petit m'agradava córrer així com practicar qualsevol tipus d'esport.
Però coses de la vida, i no sabria apuntar-ne els motius exactes, potser pel ritme de vida o simplement per mandra, la qüestió és que mica en mica aquesta febre per l'esport es va anar esvaint, de manera que ja feia uns tres anys que, un cop abandonada per complet la pràctica del futbol, em vaig començar a rovellar. Però, només estrenar la trentena i ja rovellat? Això no podia ser! Així que un bon dia del mes d'agost de l'any passat, el 2008, vaig veure que feien una cursa popular durant la festa major de Sabadell, la ciutat que m'acull des de fa un any, i vaig decidir inscriure-m'hi. La cursa es va celebrar el 7 de septembre i podríem dir que va ser aquest el primer dia que oficilament em vaig enganxar a córrer. El cert és que en aquella cursa vaig acabar baldat i el temps és el de menys però vaig pensar que calia donar continuitat al tema així que la setmana següent m'en vaig anar a fer-ne una altra a Castellar del Vallès i després la mítica Cursa de la Mercè (que l'havia feta fa molts anys), i més i més curses... potser una vintena fins avui.
Doncs bé, aquesta ha estat la meva breu presentació al bloc. I dic breu perquè durant totes aquestes curses hi ha hagut moltes anècdotes que podria haver-vos explicat i vivències comparides amb tots aquells amb qui he coincidit alguna vegada com el Javi, el Pau, l'Àlex, el Gabi... i les noves amistats fetes en aquest món, com el Xavi o el Manolo (sense la seva constància i presència a totes les curses potser això no hauria quallat), i com no amb l'Araceli, que m'ha acompanyat podríem dir quasi bé sempre amb la càmera de fotos penjada al coll i la motxilla a l'esquena. Però com que no és qüestió de parlar tant de passat i sempre cal mirar endavant, aquest serà el lloc on a partir d'ara faré crònica d'aquesta afició.
Queda inaugurat el bloc! Fins aviat.
El blog em sembla molt correcte i entenedor i penso que amb el temps serà de consulta obligada al món de les curses populars. Et desitjo una bona embranzida i allò que tant ens costa a tots al córrer, ritme i constància.
ResponElimina