Mitja Marató del Vendrell

Tenia ganes de fer la mitja d'avui doncs l'any passat vaig córrer la mini-cursa de 5 km. que es feia el mateixa dia (aquest any no s'ha celebrat) i tant el Xavi com jo ens vam quedar amb ganes de més. Pel perfil que hi havia a la web de la cursa i els comentaris de la gent als fòrums de la xarxa, ens esperava una primera meitat dura, de continua pujada i un final en baixada.

Fins al quilòmetre 9 s'ha complert el guió: pendent continua però sostinguda, patint una mica però fent bons parcials per sota dels 5 minuts. Gir de 360 graus i baixadeta xula, el següent quilòmetre a 4:35 (hagués estat millor de no ser per les coninues curves i un tram de terra). La cosa prometia i si la cosa continuava així, de ben segur que estaria per sota de l'hora i 45 minuts. Però ha estat un miratge i de mica en mica, un cop arribats a la població de Santa Oliva, el recorregut s'ha anat endurint. La llarga baixada promesa no arribava mai, el terreny era un continu puja i baixa i cada vegada em costava més mantenir els ritmes del principi. Així fins al quilòmetre 16 quan el meu cos ha dit prou i he hagut d'afluixar.

D'aquí fins al final ha estat un patiment i cada pujadeta era un calvari. Durant força estona he corregut sol, sense poder acoplar-me al ritme de cap grupet. M'han avançat un munt de corredors, molts dels que havia passat al principi però també d'altres, i això ha fet que al patiment físic s'hi sumés el patiment psicològic. Força desmoralitzat, només pensava en arribar, sense que m'importés el que trigaria.
Al final un temps de 1:49:37, el pitjor resultat en una mitja (i ja en van cinc, la tercera en un mes i mig). El consol és pensar que no havia fet ni un sol quilòmetre des dels 10 km de Club Natació Sabadell de diumenge passat i que és molt probable que això és el que m'hagi passat factura a la part final. I es que per fer una mitja cal prepara-la, ni que sigui una mica.