Pàgines

dilluns, 29 de juny del 2009

Cursa contra el racisme - Barberà del Vallès

Reconec que he anat una mica confiat a la cursa d'aquest diumenge i ho he pagat. Després del doblet del cap de setmana passat i el fet que la cursa era un 5.000, pensava que seria com fer un entrenament curt, però no ha estat així ni molt menys. Després de dos quilòmetres força bons, amb parcials de 4:13 i 4:16, m'he desinflat. En part perquè el circuit tenia bastants girs de 360 graus i lleugeres pujades (maleïdes pujades!) però també perquè he acusat la falta d'entrenaments durant la setmana i la forta calor que feia a Barberà. Fins i tot m'ha costat més que de costum recuperar-me de l'esforç.La intenció era baixar de 22 minuts, de fet pensava que estaria en 21 i poc, però el temps final ha estat de 22:12 (a 4:26 el km). Tot i això es tracta del rècord en la distància. Clar que és la única cursa de 5 km. exactes que he corregut fins ara (a la minicursa del Vendrell de l'octubre passat li van retallar un quilòmetre i finalment en van ser 4, i la pujada al castell de Castelldefels li faltaven 100 metres).

M'ha agradat força l'obsequi d'aquesta cursa, una tovallola que sempre va bé per la dutxa o la platja. I es que a casa comença a faltar espai per guardar les habituals samarretes.

dimecres, 24 de juny del 2009

Cursa de la Vila Olímpica

Tot i la pèssima organització (cua quilomètrica per l'entrega del dorsal, retard de més de 20 minuts a la sortida i un quart d'hora d'espera per la recollida de la beguda i la samarreta un cop finalitzada la cursa), la de la Vila Olímpica va ser força profitosa en quan a resultats del grupet runner es refereix, especialment pel que fa al Xavi que va fer MMP baixant per primera vegada dels 44 minuts, concretament un temps de 43:55 (temps real de Fore ja que no hi havia catifa de sortida -imperdonable per una cursa de més de 1.000 corredors-). Feia setmanes que es veia venir que cauria el récord ja que es troba en un estat de forma excel·lent (sembla que les sessions d'spinning hi tenen molt a veure), i així va ser. El Manolo, que mica en mica va recuperant la forma, també va aconseguir un resultat destacable, millorant en uns quants minuts la marca del seu retorn a la competició set dies enrera. Un servidor, tenint en compte que havia fet un altre 10.000 feia poc més de 12 hores a Olesa no es pot queixar baixant de 46 minuts.

Cursa del Foc

El que havia de ser una cursa més (fins i tot el mateix dissabte no tenia clar si l'acabaria fent) ja que al matí següent tocava córrer a la Vila Olímpica, va acabar sent l'escenari de la nova millor marca, 45:21.

Una cursa a les 7 de la tarda a finals de juny no ofereix les millors circumstàncies perquè això passi, però la realitat és que tot va estar a favor. La calor no va ser l'esperada i això, unit al fet que el circuit fos força pla, que no hi havia gaires corredors (328 la van finalitzar), la presència de catifa a la sortida per prendre el temps real, que hi hagués més d'un punt d'avituallament, les vàries dutxes amb mànegues durant el recorregut i un públic molt entregat, van contribuir a la nova "gesta". A destacar també el bon ambient que hi havia a Olesa, amb geganters, trabucaires i tot allò propi d'una Festa Major.

Una cursa de 10, tant per l'organització com pel resultat aconseguit. Per repetir l'any que ve.

diumenge, 14 de juny del 2009

Cursa de les Planes

Bona cursa avui a Sant Joan Despí, on el Xavi i el Manolo corrien a casa. A priori el circuit no tenia grans desnivells però, si bé és cert que no hi havia cap rampa trencacames, les pujades i baixades han estat continues. Això, sumat al fet que feia molta xafogor (ja se sap a mitjans de juny), fan qualificar la cursa de "durilla". En total 2 voltes a un circuit amb sortida i arribada al Parc de la Fontsanta que transcorria en la seva major part per la població i un tros per polígons als voltants de Televisió de Catalunya. A destacar els 400 darrers metres, de baixada continua, que m'han permès fer un sprint final força guapo.


Al final 48:53, encara lluny dels millors temps marcats durant el mes de febrer. A destacar els 44:46 del Xavi, que a la propera cursa plana segur que fa MMP, i el retorn a la competició del Manolo després d'uns mesos d'absència. Què millor que fer-ho que al costat de casa.

Fotos de la cursa fetes per l'Araceli

diumenge, 24 de maig del 2009

Cursa El Corte Inglés

Avui tocava CURSA POPULAR de veritat, i és que 55.000 persones corrent juntes en una mateixa cita no es veuen cada dia. La clàssica entre les clàssiques a Barcelona, i una cursa a la que li tinc especial apreci, probablement perquè va ser la primera que vaig córrer quan tenia 12 anys (era el 91, any pre-olímpic i hi van assistir unes 100.000 persones) i a la que amb aquesta edició, ja l'he feta 10 vegades, i ho puc demostrar amb tots i cadascun dels diplomes.

Aquest any però era diferent, si fins llavors sempre l'havia feta sense preparació (moltes vegades sent l'únic dia que sortia a córrer en tot l'any), aquest cop hi he anat amb uns quants quilòmetres a les cames i amb l'al·licient de sortir davant de tot pel fet de tenir el xip groc. Bé, el sortir davant de tot és un dir ja que tot i que el grup d'avui (Xavi, Jose i brother Joan) ens hem col·locat a la zona habilitada als "privilegiats", hem trigat un minut a creuar la línia de sortida des que ha sonat el tret inicial i hem hagut d'esquivar un munt d'àvies, mares amb cotxets de i tot tipus de personatges que no sé com s'havien situat davant nostre.

Fins arribar al carrer Tarragona, just on estaven situats estratègicament els pares, càmera de video en mà, no he pogut començar a córrer amb una certa comoditat, potser també gràcies a l'amplada del carrer. Una mica més tard ha començat la pujada a Montjuïc, la part més dura del recorregut, moment que he aprofitat per deixar enrera un bon nombre de corredors. Després, la volta per l'interior de l'estadi Olímpic, que encara em posa la pell de gallina, i la darrera pujada, on per cert he patit força. A partir de llavors he començat la baixada. Tenia la sensació que anava força ràpid però llavors m'he adonat que era només això, una sensació, doncs m'ha avançat com una fletxa el Xavi que l'havia perdut ja en el caos de la sortida. Un cop finalitzada la baixada pel carrer Lleida hem encarat la part final de la cursa, força plana però cansada després de l'esforç fet anteriorment. Al final m'he plantat a la línia d'arribada en 53:56, satisfet per rebaixar uns dotze minuts el temps de l'any passat i baixar de l'hora per primera vegada, cosa que en altres edicions pensava que mai no seria possible.

dimarts, 19 de maig del 2009

Cursa de Collserola

Durilla, durilla, la cursa del diumenge a Cerdanyola. En total 13,6 km, la major part per camins de terra amb alguns trams de forta pendent, justament el terreny em sento menys còmode (és el que té rodar habitualment per pla). Però el patiment es va veure compensat amb el fet de gaudir de la natura ben a prop de la ciutat. La cursa transcorria per senders estrets on calia córrer en fila india, envoltats de vegetació variada (s'agraia l'olor d'eucaliptus durant un tram), i fins i tot es creuava un rierol. Al final, temps de 1:09:25, a un ritme de 5:10. Tot i això, els parcials van ser molt irregulars com es pot comprovar:

Km 1: 4:47
Km 2: 4:43
Km 3: 4:40
Km 4: 5:03
Km 5: 5:37
Km 6: 6:03
Km 7: 6:15
Km 8: 4:24
Km 9: 4:48
Km 10: 4:48
Km 11: 5:09
Km 12: 4:54
Km 13: 5:30
Km 14: 6:15 Que dura la pujada final!

Menció especials als "tiempassus" del Xavi (1 hora i 3 minuts) i del Pau (59 minuts i escaig).

dilluns, 18 de maig del 2009

Milla de Ripollet

Feia temps que em rondava pel cap córrer una milla i, aprofitant que dissabte se'n feia una a prop de casa, a Ripollet, vaig decidir apuntar-m'hi. Diuen que és una prova dura, que tot i semblar una distància "curta" per qui fa curses de fons, pot arribar a ser esgotadora si no es corre amb cap. I amb aquesta idea vaig començar després de sentir el tret de sortida, intentant no sortir gaire més ràpid que quan faig un 10.000, però de seguida em vaig adonar que córrer a 4:30 era sinònim d'anar a la cua d'un grup que cada vegada s'estirava més. Obligat per les circumstàncies, mica en mica vaig anar incrementat el ritme de manera que vaig avançar uns quants corredors sortint de les darreres posiciosn, fins a completar les dues voltes al circuit pel centre de la població en un temps de 6:15 (3:53 el quilòmetre). Per la propera ja tinc més referències i un objectiu més clar, intentar baixar dels 6 minuts.